CON UN PAR DE (ECO) BOLAS

Recupero una antiga entrada del blog. La ECOBOLA, con un par de "ecobolas"
Què és una ecobola? És un artefacte miraculós. Mireu que vaig escriure fa uns mesos :

No me’n puc estar, fins i tot els festius surt el físic que porto dins. M’explico. Estava escoltant la ràdio, la cadena SER, una emissora suposadament seriosa, i han passat un tall de publicitat sobre la “ECOBOLA”. Quines bajanades que diuen! Com que no n’he tingut prou, he buscat a internet i he trobat la pàgina ecobola. És un exemple del que jo deia sobre el magnetisme fa algunes entrades: que si rajos infraroigs que trenquen els enllaços de l’hidrogen i els ions negatius ... bla, bla, bla. En cas de que això funcionés (que n'estic segur que no) segur que no seria pels rajos infrarojos (perquè no n’emet la qual cosa suposaria un consum d'energia de la qual l’ecobola no disposa) que trenquen enllaços d’hidrogen (que no es poden trencar per infrarojos), etc. És un exemple paradigmàtic de anti-ciència. No hi ha res de veritat, de seriós, res! Alguns em poden dir que ho han provat i que funciona ... be, més enllà de l’autosuggestió, per afirmar una cosa així caldria veure l’efecte diferent de rentar amb ecobola i amb, per exemple, una piloteta de plàstic (dels “xinos, todo a un eulo”) a la rentadora. El mateix efecte. Proveu de substituir la ecobola per una pregària, la que vulgueu. El mateix efecte. Per últim, proveu de rentar només amb aigua; el mateix efecte: és evident, l’aigua és el millor dissolvent de l’univers. I l’apoteosi de la ruqueria és quan diuen que es “recarrega” deixant-la una hora al sol!!!  Com abusen de la bona fe de la gent. En fi, us proposo una llista de paraules que, quan estiguin incloses en qualsevol publicitat, us han de fer desconfiar del producte:

·         Magnetisme

·         Ions (positius, negatius, etc.)

·         Raig en totes les variants (Infraroig, ultraviolat, làser, còsmic, etc.)

·         Holograma

Si entreu a la seva pàgina web ja és per descollonar-se viu. Mireu què diuen a l'apartat "Funcionamiento":

"Se trata de poderosos rayos infrarrojos emitidos por las cerámicas naturales de la ECOBOLA BIOWASHBALL, que rompen las combinaciones de hidrógeno de la molécula de agua para aumentar el movimiento molecular. Esta acción procura al agua una gran capacidad de penetración y aumenta su poder de lavado.

• Emite iones negativos que debilitan la adherencia de las suciedades en las telas para que se separen fácilmente sin utilizar detergente.

• La ECOBOLA BIOWASHBALL mantiene un ph de un valor aproximado a 10, lo que equivale al ph normal de un detergente químico ordinario. Este ph es el que permite procesar eficazmente las manchas de grasas.

• Elimina los componentes de cloruro en el agua y disminuye su tensión superficial, aumentando así su capacidad de lavado.

• Finalmente la ECOBOLA BIOWASHBALL elimina los microorganismos patógenos contenidos en el agua de lavado de su lavadora, proporcionándole una ropa limpia y sana."

Això no és ciència, és pura xerrameca, buida sense sentit, com allò que va dir un amic dels "CRM amb applets en java"  (si ho llegeixes, te'n recordes?).

Anem a descollonar-nos una mica, analitzant CIENTÍFICAMENT el text.

"Poderosos rayos infrarrojos ...", sembla que és com un làser intergalàctic, no? que surt de les ceràmiques , ZAS!  fulmina al terrible enemic de l'imperi. M'estic imaginant una escena de "La guerra de les galaxies" en versió rentadora.

"Emite iones negativos". Anem per aquí, aquí hi ha tema. Primerament no emet una meeeeeerda, com tots els aparells i enginys que diuen emetre ions negatius. La natura és neutre i cada cop que es genera un ió negatiu (carregat elèctricament) se'n genera un altre de positiu que el compensa. No hi ha més. A més, per generar ions cal energía (i bastant per cert), energia real, no mística ni parapsicològica, no energia "positiva" ni "negativa", no, energia i prou: electricitat, altes temperatures (milers de graus), etc. Què collons ha d'emetre ions negatius!!! ni positius, ni hòsties en vinagre.

"mantiene un ph de un valor aproximado a 10". El pH de l'aigua es pot modificar afegint-hi certes substàncies (lleixiu, sosa, etc., per exemple) però sense aportar material no canvia el pH. I com la ecobola no es consumeix, no aporta materials que es dissolguin en l'aigua doncs no pot canviar el pH: química de batxillerat.

"Elimina los componentes de cloruro en el agua". Mireu, clorurs clorurs a l'aigua n'hi ha pocs, excepte si és salada i a més no fan nosa per rentar. El que sí que fa nosa per rentar és la calç que endureix l'aigua i dificulta el rentat. Per això se li afegeixen certs additius als detergents. Però, eliminar els clorurs, res de res. I si els eliminés, a on anirien?, serien abduïts per les ceràmiques miraculoses de l'ecobola i enviats a una altre dimensió?

"elimina los microorganismos patógenos", doncs això potser podria ser veritat. Els deu eliminar a cops de bola (o "por mis bolas!") o per cansament o morts de fàstic.

En fi, que us aconsello que enlloc d'una ecobola hi fiqueu dues pedres de riu que tindran, com  mínim, el mateix efecte i us estalviareu els 30 € que fan pagar per aquest tros de plàstic completament inútil, excepte pel que els fabrica i comercialitza que es deu haver fet ric.

Ah! i per cert, si finalment decidiu passar-vos a l'ecobola us aconsello un accessori molt efectiu: 

Es tracta d'una "estampeta" de Santa Rita (Santa Rita, Rita Rita, lo que se da no se quita, que diria qui us l'ha vengut) patrona dels impossibles. Pengeu-la amb cinta adhesiva al lateral de la rentadora. La seva intercessió emetrà raigs celestials que trencaran els enllaços covalents intergalàctics i els diabòlics bacteris patògens aconseguint  la roba blanca d'un blanc "celestial" i la de color amb colors "divins". Us ho juro!

Per saber-ne més : http://elcentinel.blogspot.com/2009/11/los-argumentos-cientificos-de-la.html

Bones eco vacances (no sé si d'econòmic o ecològic) a totes i tots

POLÍTICS versus TÈCNICS

Fa poc s'han constituït els nous governs municipals i voldria fer un petit comentari sobre les designacions per regidors i regidores de diferents ajuntaments. Una crítica comú, i crec que injustificada, és la poca competència tècnica dels polítics. Per exemple, es critica que un regidor/a de sanitat no sigui metge, o un de "noves tecnologies" no sigui informàtic i fins i tot que un de comunicació sigui tartamut o un d'esports sigui minusvàlid. Jo crec que això no té raó de ser. Per ser regidor d'urbanisme no cal ser arquitecte i fins i tot, jo personalment, conec casos on és tot el contrari. Quan un polític es posa a fer de tècnic, els tècnics (que no han estat escollits a les urnes) es posen a fer de polítics, amb resultats nefasts per regla general.
Una de les funcions dels polítics és la direcció política dels governs, és a dir, aplicar el programa amb el que es van presentar a les eleccions (i van guanyar) i amb els mitjans de que disposen. No han  de ser tècnics. De tècnics ja n'hi ha a l'administració, que en saben i estan formats.
És molt important tenir clar què ha de fer un polític i què un tècnic. I no sempre és el cas. Jo he conegut polítics que, al dia següent de ser nomenats regidors d'obres, es creuen investits de la sapiència divina en l'àrea que se'ls ha assignat i es posen a dirigir la brigada d'obres com si fossin aparelladors. O regidors de comunicació que es creuen periodistes. I viceversa. I tècnics de hisenda que li diuen al regidor/a quines polítiques econòmiques s'han de fer.
Aqui ho deixo, ja me'n direu alguna cosa

NO ALS CARRILS BICI

Títol provocador on n’hi hagi. L’objectiu és publicitari, provocar que la gent llegeixi aquesta entrada i provocar, si és possible, la reflexió i el debat sobre el tema.

Els que em coneixeu personalment sabeu que he estat en contra del “cagarril” bici de Calafell, però ara  vaig a mirar el tema d’un punt de vista més general i, segur, polémic.

Es tracta de parlar dels usos privatius de la via pública, dels quals, jo personalment, soc contrari amb comptades excepcions. I explicaré per què, a veure què en penseu.

La via pública és un espai de tots i, en alguns indrets del país, escàs, molt escàs. Tot i que és escàs  les autoritats, més o menys pressionades per certs col·lectius, en fan reserves per l’ús exclusiu d’aquests col·lectius en detriment de la resta d’usuaris, de deixen de poder-ne gaudir. I aquesta reserva en molts casos crec que és abusiva o arbitrària i és el que vull plantejar. Us fico una relació de coses que em venen al cap:

·         Carrils Bici

·         Carrils BUS

·         Reserves d’aparcament varies (minusvàlids, motos, estaments oficials, càrrega i  descàrrega, establiments privats diversos).

Sota el meu punt de vista l’existència d’aquestes reserves de via pública només es pot justificar en els casos, cada cop més escassos, en que l’espai públic és abundant i és d’interès general, cosa que no és massa habitual a les nostres ciutats. Anem a veure un per un aquests casos i us convido a opinar, a favor i en contra del criteri qui exposat.

El carril bici crec que és un gran error. Tenim dos casos diferents d’aquest error.

En primer lloc, aquells llocs on el carril bici ocupa zona de vianants. És un artifici que resulta perillós per uns i altres i que només crea conflictes. Les bicicletes, tot i que de tracció “animal”, són vehicles mecànics  i van normalment a velocitats superiors als vianants. La seva convivència és difícil i, a més, en cas d’accident, el fet de que les bicicletes no disposin de matrícula o identificació ni d’assegurança produeix nombrosos conflictes, que normalment acaben amb la fuita del ciclista del lloc del fets. S’arrabassa un espai important al vianant (95%) per afavorir un petit col·lectiu (5%). No està justificat.

En segon lloc els carrils bici pels ferm. En aquest cas el problema de la distribució de l’espai és similar. Uns pocs ciclistes ocupen un percentatge de ferm (diguem que de vegades fins un 25%, com en el “cagarril” bici de Calafell) molt més important que el que, per nombre d’usuaris, li correspon  i en un lloc ja prou congestionat.

Quines solucions es poden aportar?. Penso que la idea general és que no hi ha d’haver reserves específiques per cap col·lectiu i cal apostar per la convivència dels diferents usos de la via pública, sense dividir-la en sectors d’ús exclusiu de ningú. Si dividim les nostres vies urbanes en dos tipus (ràpides, fins a 50 km/h i lentes fins a 30 km/h) en les lentes no cal carril bici i pot haver-hi convivència de bicicletes i vehicles a motor. A més caldria que tots els vehicles (a motor o sense) tinguessin una identificació visible i assegurança obligatòria. Pels infants que van en bicicleta passejant tampoc cal un carril específic, poden conviure amb els vianants, igual que  els patins i patinets. Les mountain-bike disposen de camins rurals per practicar l’esport i les de carretera de les carreteres, com el seu nom indica, i no cal minvar l’espai urbà reservant un tros de via pública per un ús tant minoritari perquè és un luxe que, gairebé mai, no ens podem permetre.

Els carrils bus tenen una altra justificació, tot i que en certes circumstàncies també són qüestionables. La mobilitat en transport públic ha de ser una prioritat de l’administració però només allà on no sigui incompatible amb els altres usos. Per exemple, a l’avinguda Diagonal de Barcelona es disposa d’un carril BUS i 2 per vehicles més el lateral. Em sembla una proporció correcte. El resultat no ho és perquè el carril BUS es veu envaït de taxis (servei públic però de propietat privada) que el col·lapsen desvirtuant-ne la seva finalitat.

Una altre punt també molt qüestionable són les nombroses reserves d’aparcament. Passem davant del jutjat i posa “reservat jutjat”, davant de l’Ajuntament “reservat ajuntament”, en certs llocs “reservats a clients de XXX”, etc., a les estacions, supermercats, etc., veiem “reservat a minusvàlids” i no hi ha cap vehicle tot i que la resta està ple, molta gent té davant de casa una plaça reservada amb el seu número de matrícula, tot i que molts disposen d’aparcament a casa o a un parking (que de vegades tenen llogat, perquè el del carrer els hi surt gratis) i estem fent un ús abusiu de l’espai i en alguns casos (com els estaments oficials que “Yo me lo guiso yo me lo como”). No entenc molt bé perquè un jutge o un regidor no pot aparcar com tothom quan va  a la seva feina, o sigui pagant o en zones lliures, blaves o verdes. I en el cas dels minusvàlids, tot i que no se’ls hi negui el dret a qui calgui,  hi ha una gran lleugeresa per donar places d’aparcament; de fet jo conec gent, i tots ho hem vist o en coneixem algú, que no té cap impediment de mobilitat personal i que gaudeix de la famosa tarja per aparcar allà on vulguin, gratuïtament.  

Podríem allargar el tema però per iniciar un debat és suficient. A veure què en penseu.

EL CUENTO DEL SUELDO DEL ALCALDE

O aldaldesa, no sea que venga Bibiana Aido y me multe por “lenguaje sexista”. En lo sucesivo, cuando diga alcalde se entiende alcalde o alcaldesa, ¿vale?

Erase una vez, en un  pueblo pequeño de cuyo nombre no me acuerdo (o no quiero acordarme), pongamos de 4000 habitantes, un alcalde que en solidaridad con la precariedad de algunos de sus vecinos y con la crisis existente se fijó un sueldo casi mileurista, pongamos por ejemplo 1300 €. Incluso menor que el de los administrativos (y administrativas) del ayuntamiento que estaba entorno a los 1500 € mensuales o más. Además, se jactaba de lo poco que costaba su cargo a las arcas municipales y todo el mundo estaba muy contento con el alcalde, por su bajo sueldo y lo barato que les salía. Bien es cierto que su gestión era muy poco eficiente (incluso diríamos que claramente deficiente), pero, ¿quién podía exigir más a un alcalde que cobraba menos que un administrativo?.

Llegaron las elecciones municipales y, a pesar de estos méritos a su favor, el pueblo decidió votar a otro nuevo candidato (o candidata, ¡ufff!) que pasó a ocupar el puesto de alcalde. Éste nuevo alcalde se mantuvo el sueldo del anterior, aunque era una miseria, para no ser criticado por sus conciudadanos, muy celosos de lo que cobran los políticos de las arcas municipales (aunque muy poco de la eficiencia con que lo hacen), pero se puso a trabajar de inmediato. De entrada se encontró las arcas vacías y numerosos contratos y facturas por pagar. Empezó a revisar las facturas. Descubrió una de 5000 € por hacer un boletín municipal. Pidió presupuesto para hacer uno y le dijeron que costaría 2000 €. ¿Cómo se había podido pagar 5000 por algo que sólo costaba 2000 €?. Fue revisando contratos y facturas y fue descubriendo rápidamente, en menos de un mes, que su antecesor (o antecesora) había contratado un montón de servicios por precios muy superiores a los que le estaban ofertando las empresas del sector. Y empezó a entender porqué el anterior alcalde se conformaba con un sueldo de 1300 €.

Moraleja: A los alcaldes hay que pagarles un sueldo justo. Si son los máximos responsables de la gestión municipal no deberían cobrar menos que ningún otro empleado a sus órdenes. Probablemente tampoco mucho más. Pero hay que exigirles honradez y eficiencia en su gestión. Y hay que vigilar que sólo cobren el sueldo. Como decía Pablo Iglesias: "Para gobernar hay que elegir a los mejores y más honrados y vigilarlos como si fueran canallas".

Nota final: Aunque esto es un cuento, cualquier parecido con algún pueblo que conozcas NO es pura coincidencia.

Otra referencia: Els sous dels polítics

E-Coli: La Nueva Pandemia

La nueva pandemia en proceso, el trampolín es Alemania: Pero inicialmente la culpa recae en España sobre los horticultores. ¿Recuerdan que la pandemia de la gripe A1HN1 fue lanzada en México y en ocho días ya estaba en todo el mundo? Ahora es algo similar pero de manera diferente; como la E.Coli está en todos los vegetales del mundo, todos estaríamos expuestos al contagio y como se trata de una super-bacteria como en los vídeo juegos, que se ha hecho resistente a todo; entonces, para proteger la salud de las gentes, serán prohibidas todas las siembras con destino directo a los consumidores y para ello han iniciado por España, país que se ha resistido a aceptar incondicionalmente el ingreso de los trasgénicos a sus granjas. En adelante te dirán que no te puedes comer una lechuga si antes no ha pasado por un proceso industrial de control sanitario que garantice la no presencia de la super-bacteria. ¿Sabes de qué se trata el Codex alimentario? pues entonces investígalo porque tiene que ver con la veda alimentaria en ciernes. Análisis forenses determinan que la superbacteria E.Coli europea fue creada mediante bioingeniería para producir víctimas humanas A pesar que la búsqueda del culpable ha comenzado en la Unión Europea, la superbacteria E.coli sigue sumando víctimas y llenando hospitales en Alemania. En los medios de prensa masivos nadie parece interesarse en cómo una bacteria pudo mágicamente volverse resistente a ocho clases diferentes de antibióticos, además de aparecer súbitamente en los alimentos. Esta variación particular de E.coli forma parte del grupo de bacterias O104, las cuales en condiciones normales NO son resistentes a los antibióticos. Para que las bacterias puedan adquirir tal resistencia, deben ser expuestas en forma repetida a los antibióticos, con el fin de generar las condiciones necesarias para adquirir una inmunidad completa a los mismos. Por lo tanto, si alguien quisiera averiguar los orígenes de la bacteria, lo que debería hacer es aplicar la ingeniería inversa al código genético de la E.coli, y así determinar a cuáles antibióticos fue expuesta durante su desarrollo. Este paso ya ha sido dado, y al echar un vistazo a la decodificación genética de la amenaza que pone en peligro a los consumidores a lo largo y ancho de la UE, un resultado tan sorprendente como macabro queda expuesto… El código genético revela la verdadera historia Los científicos chinos que completaron la secuencia del genoma de la nueva bacteria E. Coli, anunciaron hace un par de días que descubrieron genes en la bacteria resistentes a ocho tipos de antibióticos. Los investigadores del Instituto Genómico de Beijing, el mayor centro de secuencia de ADN del mundo, ha hallado genes en la recién identificada E.coli 0104, que le hacen resistente a las principales clases de antibióticos, como la sulfonamida, cefalotina, penicilina y estreptomicina. El descubrimiento no sólo ayuda a explicar las dificultades a las que se han enfrentado los doctores europeos en su lucha contra esta bacteria, que ha dejado un saldo de 18 muertos y unos 2.000 enfermos, sino que también favorece la selección de medicación adecuada para su tratamiento. Los científicos chinos, que obtuvieron muestras de ADN de las bacterias de sus homólogos colaboradores en Alemania y completaron la secuencia del genoma en tres días, anunciaron que la E. Coli es un nuevo tipo de bacteria infecciosa y tóxica, y que no está relacionada con anteriores brotes. No obstante, se asemeja en un 93 por ciento a la cepa EAEC 55989 de la República de África Central, que causa diarrea grave. Asimismo, esta bacteria O104 posee la habilidad de producir enzimas especiales que le dan "superpoderes", algo conocído técnicamente como betalactamasa de espectro extendido (BLEE). La introducción de armas biológicas en nuestros alimentos Entonces, ¿cómo es que una bacteria se vuelve resistente a tantas combinaciones de antibióticos, tiene un par de mutaciones genéticas mortales y, como frutilla del postre, capacidades de enzima BLEE? La evidencia apunta a que la mortífera bacteria E.coli fue desarrollada artificialmente y luego introducida en el suministro de alimento, o bien se escapó de alguna manera del laboratorio y fue a parar a donde ya sabemos. Si Ud. no está de acuerdo con esta conclusión, entonces se ve forzado a aceptar que esta superbacteria "octobiótica" (inmune a ocho clases diferentes de antibióticos) se generó por sí misma… y esa conclusión es aún más espeluznante que la de bioingeniería, porque significa que superbacterias octobióticas pueden aparecer de la nada y en cualquier lado sin causa aparente. Una teoría bastante exótica. La explicación que es más fiel a los hechos y por ende tiene más sentido, es que E.coli fue concebida y liberada en el suministro de alimento con un propósito específico. Pero, ¿cuál es ese propósito? Todo se trata de: problema, reacción y solución. Primero causan el PROBLEMA (una superbacteria en la comida). Luego esperan por la REACCIÓN (protesta popular y terror en la población). En respuesta a eso, se introduce la SOLUCIÓN deseada (un control total sobre el suministro de alimentos y la prohibición de semillas, vegetales y leche en estado natural). En Estados Unidos hace poco se lidió con el mismo asunto, impulsando el "Acta de Seguridad y Modernización de Alimentos", la cual en esencia prohibió las pequeñas cosechas orgánicas en granjas familiares a menos que éstas le lamieran las botas a los reguladores de la FDA. Cuando la gente está asustada, en este caso con bacterias mortales en la comida que consumen, no es algo difícil hacerla aceptar casi cualquier regulación tiránica. Todo lo que se necesita son unas cuántas líneas de texto enviadas a los principales medios de comunicación. Primero la medicina natural, ahora el suministro de alimentos La mayoría recordará que hace poco tiempo la Unión Europea atacó a discreción a las hierbas medicinales y suplementos nutricio... —una prohibición en contra de terapias totalmente naturales que mantienen a la gente saludable y libre de enfermedades. Ahora que esas hierbas y suplementos naturales están prohibidos, el próximo paso parece ser los alimentos frescos. Quizás por los beneficios que una buena dieta vegetariana conlleva. El objetivo parece dilucidarse por sí mismo, inculcar el TEMOR a los vegetales frescos y si se puede prohibirlos. Una vez dado ese paso se puede forzar a una población entera a seguir una dieta de alimentos procesados y totalmente controlados que producen gradualmente enfermedades degenerativas e incrementan las ganancias de las poderosas industrias farmacéuticas. Ahora, ¿por qué la mira fue puesta sobre España? Pues bien, remitiéndonos a cables diplomáticos que recientemente fueron filtrados al público, nos encontramos con que España se negó a la introducción de los alimentos transgénicos (GMOs) en sus sistema de agricultura, incluso bajo la fuerte presión del gobierno de Estados Unidos para que desistiera de tal actitud. El acusar a España por las muertes producidas a causa de la E.coli es probablemente una represalia por la resistencia a saltar al tren de los alimentos transgénicos. Esa es la verdadera historia detrás de bambalinas sobre la devastación económica de los granjeros españoles, y probablemente solo un capítulo del siniestro plan que utiliza a una bacteria genéticamente modificada como caballo de batalla. Por Mike Adams / Traducido al español por Arkantos Khan

RETALLADES?

Demà 11 de juny es constituiran nous governs municipals a molts municipis de Catalunya. Però, independentment del color, passaran varies coses, sobre tot  allà on hi hagut canvi de color de govern:

1. Faran una auditoria dels comptes. Ja he comentat la meva opinió sobre les auditories municipals de comptes (auditoria) per tant no cal repetir-ho. És un gest de cara  a la galeria que no aportarà res o quasi be res (apart la despesa que suposarà), perquè els comptes estan clars, tot i que no els puguis compartir, que són dues coses diferents.  Pot ser que l’anterior govern hagi gastat 200.000 € (és només un exemple, eh!) en fer un carril bici i que aquest nou govern s’ho hagués gastat en serveis socials. Però si la factura diu 200.000 € se’n pagaran 200.000, ni un de més ni un de menys.
2.  Diran que s’han trobat la caixa buida i no hi ha diners per res. És l’excusa més vella de la política municipal; jo se d’alguns alcaldes que no han parat de plorar de que no hi havia diners i els últims mesos han tirat la casa per la finestra. Això és del “Manual de polític nouvingut”; el President de la Generalitat també n’és un expert. Començar amb retallades  i, d’aquí tres anys i mig, abans de les properes eleccions dispendi a dojo.

No ens deixem enganyar. La caixa sempre està buida i les auditories no serveixen de res si no és d’arma política. Conec casos on,  desprès de dos auditories que no veien cap irregularitat, es va contractar una tercera empresa auditora que (pagant, clar!) va creure trobar lleugers indicis d’irregularitats  i això va servir per interposar una querella contra els anteriors càrrecs municipals, querella que, temps desprès, es va arxivar per manca de fonaments. Però políticament es va desprestigiar a l’adversari amb els titulars de premsa. La rectificació no es va publicar mai.

Respecte a la caixa, quan jo vaig ser regidor de Hisenda, al mes de juny de 1995, vaig descobrir el primer dia de regidor que l’anterior govern havia utilitzat tots els fons disponibles per amortitzar crèdits pendents i tenia 0 ptas. (si cero!) als comptes. Vaig haver de demanar un ple extraordinari per demanar un crèdit extraordinari per poder pagar les nòmines, la paga extra, la llum, la benzina dels vehicles i fins i tot el paper higiènic. I a sobre vaig trobar un deute (romament liquid de tresoreria) de 1/3 del pressupost. I malgrat això tot va anar endavant!

Ho torno a dir: no ens deixem enganyar. A gestionar be i no retallar allò fonamental.

LA CORTE DEL FARAON

A què us pensàveu que el títol es referia a Calafell i el seu alcalde “en funcions”?

Doncs no, aquesta vegada no. Es tracta d’una obra en la que participen amics i amigues i que vaig anar a veure ahir.

Mireu el “Reparto” a veure si hi ha algú conegut per vosaltres ...

Una pista: “Vanesa”

SERENEM EL DEBAT

Algunes d’aquestes discussions es tornen una mica agres. I em sembla que cal una mica de calma. Els “indignats” tenen una part important de raó però no tota, per suposat. Fins i tot el carallot d’en Felip Puig en té una part, molt petita això sí, però no es pot justificar actuacions desproporcionades de cossos repressors armats i a sobre dir que ho tornaria a fer, no pot seguir en amb el commandament qui diu que ho repetiria; hi ha responsabilitat política i en Felip Puig, tot i que probablement és una persona valuosa per altres coses, no és la persona idònia per dirigir la conselleria d’Interior; no és un polític dialogant ni proper: és un gos de presa, com eren l’Álvarez Cascos o l’Alfons Guerra en els seus temps. Però un servidor, que ja té una edat, recorda les revoltes dels anys 68 a França i els 70 a Portugal i Espanya i crec que van servir per quelcom, igual que aquesta servirà també, com a mñinim, per sacsejar el jovent i fer que no siguin mers espectadors de la societat. És bo i positiu que els nostres fills ara prenguin el relleu. Jo personalment,  vaig rebre una gran alegria quan vaig veure al meu fill, fins fa quatre dies un “ni-ni”, en una foto del facebook acampat a la Plaça Catalunya de Barcelona desprès de sortir de treballar i vaig pensar (com Galileu però en català): cony! Es mou!. 
Hi ha molts tipus de jove: els "rastas", els “canuteros”, els que treballen per 800 € al mes, els que es dediquen només a estudiar i fer màsters i “orgasmus”, els antisistema, okupes, etc. Tots tenen una mica de raó, ningú la té tota. Però és important que els joves es moguin i no siguin mers espectadors passius del que passa i que facin propostes, moltes d’elles impossibles de realitzar, però que pensin, actuïn, que hi hagi sang nova en la política, perquè avui en dia, quan veiem un míting de qualsevol partit l’edat mitjana dels assistents espanta.

La POLITICA, amb majúscules, i el sistema democràtic de partits que tenim és el vehicle menys dolent per transformar la societat, millorable certament, però els canvis han de venir de la sang nova, no podem esperar que els qui estan asseguts còmodament en la cadira la cedeixin per les bones. Bé, de vegades passa però aquests casos són molt escassos. I de vegades el resultat dels canvis  al final és pitjor que l’inicial (recordem la revolució de Khomeini i els talibans, per exemple).

No puc estar d’acord amb un desallotjament extremadament violent d’una concentració pacífica. De cap manera. No hi ha excuses. I més quan es veu l’actuació d’alguns mossos d’esquadra que desprestigien el cos i el país, que semblen educats a la “Escuela de las Amériques” i entrenats per ser servidors de la dictadura argentina, torturadors i assassins en potència (alguns no tant en potència, recordem els fets de la comissaria de Les Corts), en lloc d’estar educats en una Escola de Policia democràtica com és la de Mollet. Els cossos de seguretat poden cometre errors però actuar amb alevosia o amb força desproporcionada no és un error. 


No puc estar d’acord amb totes les propostes de la plataforma Democracia Real Ya, perquè algunes són impossibles de dur a la pràctica, però és interessant que algú tibi la corda per aconseguir que algunes de les propostes vagin incloent-se  en l’agenda dels grups polítics. És bo que els nostres joves es moguin i no estiguin instal·lats en la complaença ni la fatalitat. No es poden expropiar vivendes simplement perquè estiguin desocupades (i les residències secundàries?) però es pot penalitzar fiscalment. S’ha de perseguir el frau, més que augmentar els impostos. No es pot eliminar la immunitat dels parlamentaris quan exerceixen les seves funcions, és una conquesta democràtica. Imaginem que un Ministre , acusat de corrupció, pogués ordenar la detenció del parlamentari de l’oposició perquè hagi fet unes manifestacions i que ell, o un jutge de la seva corda, consideri delictives (infàmia, difamació, etc.), però tampoc són de rebut altres privilegis de que gaudeixen els parlamentaris (jubilacions i pensions) ni l’existència de òrgans completament ancorats en el segle XIX (senat, ambaixades, etc.). I els mètodes assemblearis només funcionen bé en petits grups, molt cohesionats; per suposat que el vot a ma alçada és una eina de coacció no de llibertat que s’ha de suprimir a tots els nivells ... però tot això són opinions personals.

El que cal és que els joves segueixin reivindicant i que els partits vagin incloent-hi algunes de les propostes en els seus programes, estatuts i codis ètics. I que el debat es calmi. Que ni els "indifnats" són una colla de “penques” ni els que fan un “Erasmus” salvaran el mon. Ni viceversa.

Llletra de la cançó

El más capullo de mi clase (¡que elemento!)
llegó hasta el Parlamento
y, a sus cuarenta y tantos años,
un escaño
decora con su terno
azul de diputado del gobierno.
Da fe de que ha triunfado
su tripa, que ha engordado
desde el día
que un ujier le llamó su señoría
y cambió a su mujer por una arpía
de pechos operados.

Y sin dejar de ser el mismo bruto
aquel que no sabía
ni dibujar la o con un canuto.

El superclase de mi clase (¡que pardillo!)
se pudre en el banquillo
y, a sus cuarenta y cinco abriles,
matarile,
y a la cola del paro
por no haber pasado por el aro.
Vencido, calvo y tieso
se quedó en los huesos
aquel día
que pilló a su mujer en plena orgía
con el miembro del miembro (¡que ironía!)
más tonto del Congreso.

Y sin dejar de ser el mismo sabio
que, para hacer poesía,
sólo tenía que mover lo labios.

Y yo que no soy más
listo ni tonto que cualquiera,
a mis cuarenta y pocos
tacos,
ya ves tú,
igual
sigo de flaco,
igual de calavera,
igual que antes de loco
por cantar,
por cantar el blues
de lo que pasa en mi escalera.

DESALLOTJAMENT DE PLAÇA CATALUNYA

El govern presidit per Artur Más ha esperat que passessin les eleccions municipals per mostrar-nos un altre aspecte de la seva cara (dura). Desprès de les retallades socials ara la repressió policial d'un moviment pacífic. Igualico igualico quel difunto del Paquico!

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/carga-policial-disparos-aire-para-dejar-paso-los-vehiculos-limpieza-1021449

http://www.democraciarealya.es/

GRÀCIES PERE !

Ho hem de repetir, amb una mica més de vent i canya (a part les de cervesa)


Captain Bayó por BlogdeSegur

GUIA DE VOTO EN CALAFELL

INDIGNA'T I VOTA

QUE S’HO FACIN MIRAR

Les enquestes semblen indicar que a València, País valencià o Comunitat Valenciana, com cony l’hi vulguin dir, tornarà a ser elegit en Francisco Camps com a president, amb més vots que la vegada anterior, si cal. Per mi això és molt preocupant perquè jo creia que això només passava a la Itàlia del Berlusconi i repúbliques bananeres, és a dir, que un polític corrupte i prepotent augmenti la seva popularitat a mida que la fa més grossa.

Proposo que algun eminent sociòleg faci un estudi del fenomen. Que hi hagi algun xoriço  en política és, malauradament, normal. Però que desprès de que un  xoriços és grans de la època democràtica espanyola, Zaplana (aquell de “Yo estoy en política para forrarme”, gravacions realitzades al seu telèfon), va pujar d’alcalde de Benidorm a President de la Comunitat Valenciana i més tard a Ministre, jo, que crec en la democràcia, estic seriosament preocupat quan veig (als meus ulls, clar, als de molts valencians segur que no) que les urnes donen premi als xoriços,  em temo que amb el cas Gürtel, en el que està implicat en Camps i una colla més d’alts càrrecs del PP, passi el mateix. No tinc cap dubte que en el PP hi ha gent valuosa i neta, en conec alguns personalment. Llavors ... perquè aquest individu té les previsions de vot que té?  ... que s’ho facin mirar!

QUE SE SEPA TODA LA VERDAD

Me ha llegado un correo electrónico con este texto que creo interesante. 
No todo vale en política!! Ni las mentiras ni las manipulaciones, ni el cinismo ni los silencios cómplices de quienes nos indignamos pero... callamos ante la agresión.
 
Relación de presos de ETA condenados a más de 30 años por acumulación de penas que salieron en libertad en el periodo 1996-2004. 
Contiene nombre del recluso, condena acumulada, periodo de inicio de pena y fecha de excarcelación y ministro que firmó su salida de la cárcel.
 
¡!!Ah!!! en todos los casos el Presidente del Gobierno era José María Aznar, el héroe de las Azores y el nuevo rico de la boda en El Escorial.
 
1   Artola Santiesteban, José Ramón  –  327 años  –  02/09/1986-04/08/2002  –  Ángel Jesús Acebes
2   Letona Viteri, Enrique  –  311 años  –  09/10/1987  –  14/05/2003    -   -           Ángel Jesús Acebes
3   Larriaga Echevarría, Juan José  -  221 años  -  28/11/1980  –  14/11/2000  -   -             Mayor Oreja
4   Rementería Beotegui, Jaime  –  220 años  –  11/08/1983  –  08/01/2004  -  -   Ángel Jesús Acebes
5   Esquisabel Echevarría, Francisco  – 180 años  –  13/10/1980  –  17/08/2002  Ángel Jesús Acebes
6   Ugarte Zincunegui, Jon J. –  174 años  –  19/06/1987  –  03/07/2003  -   --      Ángel Jesús Acebes
7   Echeandia Zorroza, Juan Carlos  –  172 años  –  26/05/1983  –  06/07/2001 -   -       Mariano Rajoy
8   Otegui Arrezabala, Luis Mª  –  162 años  –  28/04/1987  –  20/06/2003  -   -     Ángel Jesús Acebes
9   González García, Fidel   -   160  años   -   19/06/1981   -   05/09/2000  -    -                   Mayor Oreja
10  Alberdi Olano, Ernesto   -   135  años   -  28/11/1980   -    15/09/2001  -   -                Mariano Rajoy
11  Bengoa Unzurrazaga, Félix   -   134  años   -   14/11/1980   -   21/10/1999  -    -           Mayor Oreja
12  Aguirre Aguirre, José Ángel  –  134 años  –  28/10/1985  –  26/05/2003   -   -  Ángel Jesús Acebes
13  Ancizar Tellechea, Fermín   -   126 años  –  19/05/1981  –  23/07/2001  -   -    Ángel Jesús Acebes
14  Cabello Pérez, Francisco   -   120  años  –  05/11/1986  –  12/02/2003   -   -    Ángel Jesús Acebes
15  Nazabal Auzmendi, Juan   -   106  años   -   03/10/1979   -   20/1998    -    -                   Mayor Oreja
16  Galardi Sagarcía, Itziar   -   101  años   -   01/03/1982   -   1202/2002   -   -                Mariano Rajoy
17  Anza Ortuartez, Juan Mª   -  101 años   -  20/02/1982   -   18/10/2002   -   -     Ángel Jesús Acebes
18  Iraculis Albizu, Fernando  –  99 años  –  30/03/1982   -   27/11/2002   -   -       Ángel Jesús Acebes
19  Irastorza Fernández, Eugenio  –  96 años  –  28/02/1980  –  09/09/2003  - -   Ángel Jesús Acebes
20  Echevaría Ayesta, José Antonio  –  94 años  –  09/07/1980  –  18/01/2002   -  -        Mariano Rajoy
21  Jiménez Zurbano, Jesús   -   94 años   -   22/11/1988  –  31/05/2003   -  -       Ángel Jesús Acebes
22  Zabaleta Meddía, Ángel   -   94  años  -   13/06/1989   -   08/03/2004   -  -       Ángel Jesús Acebes
23  Ormaechea Antepara, Jesús Mª  -  88 años  -  08/05/1984  –  24/01/2003  –   Ángel Jesús Acebes
24  Muiatos Díaz, Agustín   -   88  años   -   16/05/1984   -   25/02/2002   -    -                 Mariano Rajoy
25  Ostolaza Alcocer, Manuel   -   85  años   -   05/02/1981   -   07/07/1999   -    -               Mayor Oreja
26  Pagola Cortajarena, José A.  -  78 años  -  27/06/1984  –  17/10/2003  –   -     Ángel Jesús Acebes
27  Garciandía Solano, Ricardo   -   73  años   -   20/10/1981   -   23/11/1999   -   -             Mayor Oreja
28  Guridi Arocena, Pedro Juan   -   68  años   -   14/11/1980    -   11/04/2001   -   -        Mariano Rajoy
29  Alberti Zubizarreta, Miguel  -   68 años   -   06/12/1984   -   14/11/2001   -     -           Mariano Rajoy
30  Araizaga Arozamena, Salvador  –  67 años  –  17/11/1981  -  12/12/2002  –   Ángel Jesús Acebes
31  Zabaleta Garmendía, José R.  –  66 años  –  12/12/1987  -   07/02/2003   –    Ángel Jesús Acebes
32  Recarte Gutiérrez, Gloria Mª  –  65 años   -   29/10/1981   -   24/11/200   -     -              Mayor Oreja
33  Jaio Bustinduy, Jon Yanqui   -   64 años  –  09/06/1985  –  11/09/2003  –        Ángel Jesús Acebes
34  González Merino, Juan Manuel   -   63  años   -   20/06/1984   -   04/03/2000  –   -        Mayor Oreja
35  Aldanondo Luzuiriaga, Joaquín Mª  -  58 años  -  21/12/1986  -  27/10/1999   -   -          Mayor Oreja
36  Merino Quijano, José Luis   -   57  años   -   28/03/1984   -   27/09/2001   -      -          Mariano Rajoy
37  Eguibar Michelena, Coro   -    53  años   -   20/02/1982   -   05/08/2000    -    -               Mayor Oreja
38  Bilbao Goicoechea, Ignacio J.  -  52 años   -   06/07/1983   -   28/09/2000  -    -             Mayor Oreja
     Dos años después de su excarcelación asesinó al concejal socialista de Orio.
39  Marcos Olaizola, Luis M.   -   51 años   -   04/02/1981   -   07/10/2001   -      -             Mariano Rajoy
40  Apecechea Arozamena, Juan M.   -   50 años   -   17/05/1980   -   08/04/1999  -   -        Mayor Oreja
41  Arluciaga Iribar, José A.   -   48  años   -   19/05/1981   -   27/05/1999    -     -                 Mayor Oreja
42  Zomárraga Luzuriaga, Miguel G.  – 48  años  –  31/12/1986  –  14/02/2003  –  Ángel Jesús Acebes
43  Pastor Landa, Luis Alberto   -   46 años   -   22/01/1982   -   19/11/1999   -    -                Mayor Oreja
44  Izaga González, Ricardo   -   45  años    -   07/03/1986   -   21/04/2002  -     -             Mariano Rajoy
45   Izaguirre Iglesias, Teodoro   -   44 años  –  22/01/1981  –  12/06/2003   -    -  Ángel Jesús Acebes
46   Aguirre Arín, Gervasio   -   43  años   -   01/01/1980   -   17/05/2002   -      -             Mariano Rajoy
47  Viata Balda, Emiliano  -   42  años   -   27/10/1987   -   10/09/1999  -      -                     Mayor Oreja
48  Arzallus Eguiguren, José M.  -  42 años   -   02/06/1980   -   15/04/2000   -    -             Mayor Oreja
49  Aguirre Echetía, Enrique   -   42  años   -   16/07/1980   -   14/05/2000    -     -              Mayor Oreja
50  Olagorta Arana, Juan A.   -   41  años   -   16/07/1980   -     11/04/2001   -     -          Mariano Rajoy
51  Izaga González, Luis Javier  -  36 años   -   03/07/1981   -   19/06/2002   -    -          Mariano Rajoy
52  López Domaica, Saturnino   -   36 años   -   03/04/1981   -   19/02/2003  –     Ángel Jesús Acebes
53  Arnaiz Echevarría, José J.  –  35 años  –  06/09/1982  –  20/03/2004   -         Ángel Jesús Acebes
54  Beloqui Cortajerena, José J.   -   33  años   -   01/10/82   -   08/06/2000   -     -             Mayor Oreja
55  Martínez Apestegía, Francisco J.  –  32 años  –  03/03/1979   -   16/03/2000   -           Mayor Oreja
56  Astola Ituretagoyena, José M.   -   30  Años  -   22/01/1982   -   17/01/2002   -          Mariano Rajoy
 
Algunos de ellos han estado involucrados posteriormente en actos violentos, gracias a su excarcelación.
 
Rajoy sacó 14 terroristas de la cárcel.
Acebes 23 terroristas.
Mayor Oreja 19 terroristas.
Y don José María Aznar, el héroe de las Azores, 56 terroristas!!!
 
Y mientras tanto, los de la AVT callaban. Ahora pretenden hacernos creer que serán ultrajados si Zapatero hiciese lo mismo.
YA BASTA DE MENTIRAS Y DE AGRESIONES.
Hay que tener memoria, no mentir, ni engañar al ciudadano.


Sin comentarios