11 d’abril del 2011

EL SOU DELS POLITICS



Tinc interès en plantejar la qüestió de quin ha de ser el sou o la retribució dels polítics, perquè és un tema sempre controvertit i que dóna molt de joc a fer-ne demagògia, per tots els costats; i sobre tot ara que estem en període electoral. Quan un partit és a l’oposició acostuma a criticar el sou dels qui governen dient, fins i tot, que ells es baixaran el sou. Quan aquest mateix partit està al govern, s’acostumen a trobar justificacions per apujar-se els sous o, si més no, per mantenir aquells que es criticaven.
De manera similar, el ciutadà percep que allò que cobren els polítics són “els seus diners” i qualsevol quantitat sembla que és excessiva. Aquest mateix ciutadà que, en el seu treball, creu que no cobra suficient i que hauria de tenir més sou, creu que els polítics cobren massa, sigui quina sigui la seva retribució. Actua mentalment com un empresari avar que creu que qualsevol retribució que doni als seus treballadors és excessiva, però que els seus guanys sempre són massa petits.
Intentar quantificar quina és la retribució econòmica correcte pels càrrecs polítics és doncs una feina feixuga i que no deixa a ningú indiferent, però crec que cal obrir aquest debat i ara és el moment, perquè desprès de les eleccions tots els ajuntaments faran plens on fixaran les retribucions i caldria fixar prèviament uns criteris.
A mi, personalment em sembla que una persona que fa una feina de gestió ha de tenir un sou. No puc acceptar que un alcalde o regidor no cobri un sou, perquè això em fa pensar malament i, si no cobra un sou digne, serà perquè té altres ingressos, probablement inconfessables, que li permeten viure. Per tant, tots aquells que diuen que no volen cobrar o que volen cobrar molts poc em fan sospitar. Primer punt: han de tenir un sou.
Per l’altre costat sembla ser que tampoc s’haurien de pagar sous astronòmics, però, què és un sou astronòmic?. Posem-nos un exemple. El sr. X és un directiu d’un banc, un metge, advocat, arquitecte o enginyer i cobra (posem per cas) 70.000 € bruts anuals treballant les seves 40 hores setmanals. Si aquest senyor és escollit alcalde, quina ha de ser la seva retribució?. Aquí crec que caben tres possibilitats:
a/ Ha de guanyar menys . A mi em faria sospitar que un enginyer que guanyi 3000 € al mes accepti fer d’alcalde amb un sou de 2000 €. Sobre tot perquè fer d’alcalde és estar de guàrdia 24 hores 365 dies a l’any i amb una gran responsabilitat. I probablement cap bon professional qualificat estigui disposat a acceptar condicions similars, amb la qual cosa el ventall de candidats a polític es vegi minvat.
b/ Ha de guanyar el mateix. Com en el cas anterior, s’assumeix una gran responsabilitat sense tenir més “plus” que l’honor i la dignitat de ser alcalde. És una possibilitat vàlida però... també té els seus punts febles, perquè, què passaria si qui accedeix a l’alcaldia ve de l’atur i cobra 800 € al mes? Se li hauria de mantenir el mateix sou de 800 €?
c/ Ha de guanyar més. La pregunta següent és, i quan més? Potser una mica més per compensar la major dedicació, els diumenges, festes majors, sopars de no-se-què, etc. O això s’ha de fer només per vocació?
d/ Ha de fixar-se el sou en funció del nombre d’habitants del municipi. Això és una mica el que fan molts ajuntaments, que en funció d’uns criteris fixats per algun organisme, com ara la Federació de Municipis. Això té també un efecte pervers en que els municipis petits es poden trobar amb alcaldes que tenen sous de 1000 €, alcaldes que no tenen tècnics i que han de fer fins i tot de conserges,  i altres de grans municipis tenen  sous de president de banc i tenen assessors, advocats, enginyers i arquitectes.
Segur que hi ha arguments per cada un dels casos i com veiem no és fàcil determinar quin és el criteri més adequat.  
Per suposat, el que sí que ha de quedar molt clar, és que els polítics només haurien de percebre un sou i s’ha de vigilar que no hi hagi remuneracions ocultes i que no tinguin dedicacions parcials de 80% a l’Ajuntament, 10% al Consell Comarcal y 10% a l’empresa privada. Estic plantejant el tema amb netedat, no es poden acceptar els tripijocs.
M’agradaria que això servís per obrir un debat sincer sobre el tema

Para gobernar hay que elegir a los mejores y más honrados y vigilarlos como si fueran canallas (Pablo Iglesias)

1 comentari:

Antonio Sola ha dit...

A mí también me parece bien que una persona que realiza una labor de gestión tenga un sueldo digno, sin embargo, el hecho de que renuncie a él o que se lo rebaje no tendría por qué causar alarma. Son muchas personas las que de forma anónima realizan labores de gestión, y de otro tipo, en asociaciones y organizaciones sociales de diversa índole sin cobrar sueldo alguno y no por ello se ha de sospechar que, por ello, hayan de tener otros ingresos inconfesables. Además, como la ambición no tiene límites, quien esté dispuesto a robar y tenga ocasión para hacerlo, ni el cobro de un sueldo digno ni el disfrute de una posición económica desahogada serán impedimento para llevar a cabo su fechoría.

Lo que no termino de entender es que a un político que por sus manos pasan muchos miles o millones de euros se le permita tener la ocasión de robar. Aquí es donde yo veo que falla el control de los partidos, de todos los partidos políticos, porque en todos ellos tenemos casos notables de corrupción. No me creo que el compañero de equipo de gobierno, del ayuntamiento que sea, desconozca lo que hace quien tiene junto a él.


No me parecen mal los criterios fijados por la Federación de Municipios como cifras referenciales para asignarle el sueldo a un cargo político. Esas cifras podrían variar en un ligero porcentaje en función de las circunstancias personales del político o características del municipio.