Títol provocador on n’hi hagi. L’objectiu és publicitari, provocar que la gent llegeixi aquesta entrada i provocar, si és possible, la reflexió i el debat sobre el tema.
Els que em coneixeu personalment sabeu que he estat en contra del “cagarril” bici de Calafell, però ara vaig a mirar el tema d’un punt de vista més general i, segur, polémic.
Es tracta de parlar dels usos privatius de la via pública, dels quals, jo personalment, soc contrari amb comptades excepcions. I explicaré per què, a veure què en penseu.
La via pública és un espai de tots i, en alguns indrets del país, escàs, molt escàs. Tot i que és escàs les autoritats, més o menys pressionades per certs col·lectius, en fan reserves per l’ús exclusiu d’aquests col·lectius en detriment de la resta d’usuaris, de deixen de poder-ne gaudir. I aquesta reserva en molts casos crec que és abusiva o arbitrària i és el que vull plantejar. Us fico una relació de coses que em venen al cap:
· Carrils Bici
· Carrils BUS
· Reserves d’aparcament varies (minusvàlids, motos, estaments oficials, càrrega i descàrrega, establiments privats diversos).
Sota el meu punt de vista l’existència d’aquestes reserves de via pública només es pot justificar en els casos, cada cop més escassos, en que l’espai públic és abundant i és d’interès general, cosa que no és massa habitual a les nostres ciutats. Anem a veure un per un aquests casos i us convido a opinar, a favor i en contra del criteri qui exposat.
El carril bici crec que és un gran error. Tenim dos casos diferents d’aquest error.
En primer lloc, aquells llocs on el carril bici ocupa zona de vianants. És un artifici que resulta perillós per uns i altres i que només crea conflictes. Les bicicletes, tot i que de tracció “animal”, són vehicles mecànics i van normalment a velocitats superiors als vianants. La seva convivència és difícil i, a més, en cas d’accident, el fet de que les bicicletes no disposin de matrícula o identificació ni d’assegurança produeix nombrosos conflictes, que normalment acaben amb la fuita del ciclista del lloc del fets. S’arrabassa un espai important al vianant (95%) per afavorir un petit col·lectiu (5%). No està justificat.
En segon lloc els carrils bici pels ferm. En aquest cas el problema de la distribució de l’espai és similar. Uns pocs ciclistes ocupen un percentatge de ferm (diguem que de vegades fins un 25%, com en el “cagarril” bici de Calafell) molt més important que el que, per nombre d’usuaris, li correspon i en un lloc ja prou congestionat.
Quines solucions es poden aportar?. Penso que la idea general és que no hi ha d’haver reserves específiques per cap col·lectiu i cal apostar per la convivència dels diferents usos de la via pública, sense dividir-la en sectors d’ús exclusiu de ningú. Si dividim les nostres vies urbanes en dos tipus (ràpides, fins a 50 km/h i lentes fins a 30 km/h) en les lentes no cal carril bici i pot haver-hi convivència de bicicletes i vehicles a motor. A més caldria que tots els vehicles (a motor o sense) tinguessin una identificació visible i assegurança obligatòria. Pels infants que van en bicicleta passejant tampoc cal un carril específic, poden conviure amb els vianants, igual que els patins i patinets. Les mountain-bike disposen de camins rurals per practicar l’esport i les de carretera de les carreteres, com el seu nom indica, i no cal minvar l’espai urbà reservant un tros de via pública per un ús tant minoritari perquè és un luxe que, gairebé mai, no ens podem permetre.
Els carrils bus tenen una altra justificació, tot i que en certes circumstàncies també són qüestionables. La mobilitat en transport públic ha de ser una prioritat de l’administració però només allà on no sigui incompatible amb els altres usos. Per exemple, a l’avinguda Diagonal de Barcelona es disposa d’un carril BUS i 2 per vehicles més el lateral. Em sembla una proporció correcte. El resultat no ho és perquè el carril BUS es veu envaït de taxis (servei públic però de propietat privada) que el col·lapsen desvirtuant-ne la seva finalitat.
Una altre punt també molt qüestionable són les nombroses reserves d’aparcament. Passem davant del jutjat i posa “reservat jutjat”, davant de l’Ajuntament “reservat ajuntament”, en certs llocs “reservats a clients de XXX”, etc., a les estacions, supermercats, etc., veiem “reservat a minusvàlids” i no hi ha cap vehicle tot i que la resta està ple, molta gent té davant de casa una plaça reservada amb el seu número de matrícula, tot i que molts disposen d’aparcament a casa o a un parking (que de vegades tenen llogat, perquè el del carrer els hi surt gratis) i estem fent un ús abusiu de l’espai i en alguns casos (com els estaments oficials que “Yo me lo guiso yo me lo como”). No entenc molt bé perquè un jutge o un regidor no pot aparcar com tothom quan va a la seva feina, o sigui pagant o en zones lliures, blaves o verdes. I en el cas dels minusvàlids, tot i que no se’ls hi negui el dret a qui calgui, hi ha una gran lleugeresa per donar places d’aparcament; de fet jo conec gent, i tots ho hem vist o en coneixem algú, que no té cap impediment de mobilitat personal i que gaudeix de la famosa tarja per aparcar allà on vulguin, gratuïtament.
Podríem allargar el tema però per iniciar un debat és suficient. A veure què en penseu.
