RESPECTE DE LA CARTA OBERTA DEL PACO

Fa uns dies es va produir la dimissió de dos companys del Grup Municipal Socialista a Sant Andreu de la Barca, la María Antònia Borbón i el Francisco Gutiérrez. És una decisió que no comparteixo, però que és el seu dret, i per tant ho respecto. Fins aquí res a dir, una incidència més en la vida política de Sant Andreu de la Barca, el meu poble. Alguns dels lectors d’aquest blog diran ... però no estàs a Calafell? Sí, també, tinc una mica de desdoblament de personalitat i do d’ubiqüitat. També estic a Calafell, ajudant als companys i amics d’ADMC (Blog ADMC) i a Sant Andreu de la Barca amb els companys i amics del PSC. Com es menja això? Llegiu aquesta entrevista i ho entendreu una mica més (Entrevista), però el tema que ve al cas ara és a Sant Andreu de la Barca i respecte d’una carta oberta que ha escrit en Francisco Gutiérrez Santana, Paco, amb qui fa molts, molts anys que ens coneixem i amb qui hem tingut moltes, moltes lluites en comú (¿supongo que te acuerdas, Paco, de las reuniones “clandestinas”?). Ell i molts altres ho saben. I en aquest moment discrepo en algunes coses que vull posar per escrit, que quedin per escrit i molt clares.

Fa molts anys que ell i jo militem al PSC i sabem molt bé quines són les regles del joc. Si no vols jugar no n'estàs obligat però no pots canviar les regles del joc a mitja partida. D’això se’n diu fer trampes. I una de les regles és que qualsevol discrepància interna s’ha de plantejar en els òrgans del partit, que, per molt que es digui, són democràtics. I democràtics no vol dir que sempre et donin la raó, vol dir que la majoria diu qui té la raó i qui no la té. I ho diu una persona que és crítica per naturalesa i, de vegades, n’ha rebut les conseqüències, moltes vegades, fins i tot molt recentment  (la meva destitució duta a terme per l’alcalde del PSC de Calafell, Jordi Sánchez). Per això m’ha molestat, en primer lloc, que en una web d’un altre partit de  Sant Andreu de la Barca es publiqui una carta oberta a l’alcalde signada per en Paco (carta) i que se’n facin ressò pàgines de facebook (facebook , grup d’opinió) , suposadament independents però  molt vinculades a aquest partit (compte amb el facebook i internet, que qualsevol pot escriure qualsevol cosa). Això només demostra ganes de fer mal al partit i això em sap molt de greu. Si el que es vol és fer una crítica, ja sabem que no és fàcil, però, qui ha dit que la política sigui fàcil? Fes la crítica allà on toca, que possibilitats existeixen.

En segon lloc, en la carta s’esmenten diversos punts que vull comentar. Per un costat la forta personalitat de l’alcalde Enric Llorca, que ha entrat en col·lisió amb l’ego d’alguns. I bé, això és quelcom de dolent? Si no fos per aquesta forta personalitat, tenacitat, tossudesa de vegades, no estaríem on estem. Gràcies a aquest caràcter fort, Sant Andreu de la Barca porta 16 anys amb l’Enric Llorca com alcalde i ha canviat més, i més en positiu, que en els 500 anys anteriors. Si no fos per ell, que s’ha enfrontat a qui ha fet falta i ha sabut trobar els aliats necessaris en cada moment, no s’hagués soterrat la via del carrilet, no tindríem la xarxa de parcs que tenim, can Salvi, un magnífic Casal de la Gent Gran, carrers dignes, un ajuntament modern, escoles per tots sense barracots, teatre, piscina coberta i un llarg etcètera que no és la meva intenció glossar aquí. Sí, l’Enric Llorca té una forta personalitat, i gràcies a això, i al suport de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Sant Andreu de la Barca, s’ha aconseguit el que tenim, que és molt, tot i que no és prou, mai serà prou, sempre hem de ser més ambiciosos pel nostre poble.

Hi ha dues coses més que vull comentar. Jo, alguna vegada, en to col·loquial i entre amics, puc haver dit  a algú que és un “fill de puta” o quelcom de similar. No és més que una expressió col·loquial i  o suposa cap insult ni per ell ni, per suposat per la seva mare; potser no és molt adequat ni molt "políticament correcte", però és així. Aquesta mateixa frase, fora d’aquest context, podria ser utilitzada i dir que “En Lluís va dir a fulanito que era un filla de puta”. Al treure una frase del seu context pot perdre tot el significat i canviar-lo completament. Per això no tenen cap valor, més enllà del qui vulgui sentir-se ofès, la  suposada frase de l’Enric Llorca a Pallejà que s’esmenta a la carta. Ho tornaré a dir. Per mi, cap dels companys i companyes que han estat regidors i regidores, al govern o a l’oposició, són uns inútils i, si la frase fos certa, per mi no tindria més importància que la d'una expressió col·loquial. Uns ho han fet millor i d'altres pitjor però són els representants que la ciutadania ha escollit per aquesta funció.

Per finalitzar, es fa esment a que l’Enric Llorca havia tingut ofertes d’altres formacions per anar en les seves llistes, ara fa 16 anys. I què? En el context de l’època no era res d’estrany que una persona de la seva vàlua rebés propostes d’altres llistes, però ell va fer la seva opció per la candidatura del PSC que va encapçalar (i en la qual jo vaig tenir l’honor de ser el núm. 2) i guanyar l’alcaldia de Sant Andreu de la Barca contra tot pronòstic, iniciant-se la transformació més gran que ha tingut aquest poble i que veiem avui. Aquest tema no aporta res i el despit només és una eina per aconseguir embrutar la seva imatge i la del PSC de Sant Andreu de la Barca.

Res més company. Respecto la teva decisió de dimitir, una mica tardana certament, però no puc compartir amb tu els mètodes i mitjans que has utilitzat por donar-li publicitat, ni el contingut dels teus escrits, que només aporten descrèdit al PSC de Sant Andreu de la Barca.


PD. Veig que hi ha moltes lectures d'aquesta entrada. No us talleu, fiqueu comentaris. Si no son insultants, seran publicats, siguin favorables o no

EL SOU DELS POLITICS

Tinc interès en plantejar la qüestió de quin ha de ser el sou o la retribució dels polítics, perquè és un tema sempre controvertit i que dóna molt de joc a fer-ne demagògia, per tots els costats; i sobre tot ara que estem en període electoral. Quan un partit és a l’oposició acostuma a criticar el sou dels qui governen dient, fins i tot, que ells es baixaran el sou. Quan aquest mateix partit està al govern, s’acostumen a trobar justificacions per apujar-se els sous o, si més no, per mantenir aquells que es criticaven.

De manera similar, el ciutadà percep que allò que cobren els polítics són “els seus diners” i qualsevol quantitat sembla que és excessiva. Aquest mateix ciutadà que, en el seu treball, creu que no cobra suficient i que hauria de tenir més sou, creu que els polítics cobren massa, sigui quina sigui la seva retribució. Actua mentalment com un empresari avar que creu que qualsevol retribució que doni als seus treballadors és excessiva, però que els seus guanys sempre són massa petits.

Intentar quantificar quina és la retribució econòmica correcte pels càrrecs polítics és doncs una feina feixuga i que no deixa a ningú indiferent, però crec que cal obrir aquest debat i ara és el moment, perquè desprès de les eleccions tots els ajuntaments faran plens on fixaran les retribucions i caldria fixar prèviament uns criteris.

A mi, personalment em sembla que una persona que fa una feina de gestió ha de tenir un sou. No puc acceptar que un alcalde o regidor no cobri un sou, perquè això em fa pensar malament i, si no cobra un sou digne, serà perquè té altres ingressos, probablement inconfessables, que li permeten viure. Per tant, tots aquells que diuen que no volen cobrar o que volen cobrar molts poc em fan sospitar. Primer punt: han de tenir un sou.

Per l’altre costat sembla ser que tampoc s’haurien de pagar sous astronòmics, però, què és un sou astronòmic?. Posem-nos un exemple. El sr. X és un directiu d’un banc, un metge, advocat, arquitecte o enginyer i cobra (posem per cas) 70.000 € bruts anuals treballant les seves 40 hores setmanals. Si aquest senyor és escollit alcalde, quina ha de ser la seva retribució?. Aquí crec que caben tres possibilitats:

a/ Ha de guanyar menys . A mi em faria sospitar que un enginyer que guanyi 3000 € al mes accepti fer d’alcalde amb un sou de 2000 €. Sobre tot perquè fer d’alcalde és estar de guàrdia 24 hores 365 dies a l’any i amb una gran responsabilitat. I probablement cap bon professional qualificat estigui disposat a acceptar condicions similars, amb la qual cosa el ventall de candidats a polític es vegi minvat.

b/ Ha de guanyar el mateix. Com en el cas anterior, s’assumeix una gran responsabilitat sense tenir més “plus” que l’honor i la dignitat de ser alcalde. És una possibilitat vàlida però... també té els seus punts febles, perquè, què passaria si qui accedeix a l’alcaldia ve de l’atur i cobra 800 € al mes? Se li hauria de mantenir el mateix sou de 800 €?

c/ Ha de guanyar més. La pregunta següent és, i quan més? Potser una mica més per compensar la major dedicació, els diumenges, festes majors, sopars de no-se-què, etc. O això s’ha de fer només per vocació?

d/ Ha de fixar-se el sou en funció del nombre d’habitants del municipi. Això és una mica el que fan molts ajuntaments, que en funció d’uns criteris fixats per algun organisme, com ara la Federació de Municipis. Això té també un efecte pervers en que els municipis petits es poden trobar amb alcaldes que tenen sous de 1000 €, alcaldes que no tenen tècnics i que han de fer fins i tot de conserges,  i altres de grans municipis tenen  sous de president de banc i tenen assessors, advocats, enginyers i arquitectes.

Segur que hi ha arguments per cada un dels casos i com veiem no és fàcil determinar quin és el criteri més adequat.  

Per suposat, el que sí que ha de quedar molt clar, és que els polítics només haurien de percebre un sou i s’ha de vigilar que no hi hagi remuneracions ocultes i que no tinguin dedicacions parcials de 80% a l’Ajuntament, 10% al Consell Comarcal y 10% a l’empresa privada. Estic plantejant el tema amb netedat, no es poden acceptar els tripijocs.

M’agradaria que això servís per obrir un debat sincer sobre el tema

Para gobernar hay que elegir a los mejores y más honrados y vigilarlos como si fueran canallas (Pablo Iglesias)

HAY QUE AUDITAR A LOS POLÍTICOS, NO A LOS AYUNTAMIENTOS

Acabo de leer, en un panfleto de UAM (Unió i Alternativa Municipal, a Calafell), algunos de sus puntos del programa. Espero que haya más porque la verdad es que es un programa muy pobre. Pobre y lo poco bueno ha sido copiado del de ADMC, y si hay duda  a las fechas de publicación me remito.  Pero hay varios puntos que merecen algún comentario, aunque me centraré, por ahora,  en uno de ellos: las auditorias anuales.

Vamos a ver, ¿qué es una auditoria y para qué sirve?.  En una empresa, donde en principio no existe control económico y el administrador puede hacer lo que crea oportuno (para eso lo es) la auditoria permite que los propietarios o accionistas verifiquen que las operaciones efectuadas son correctas, que las facturas se han pagado, que los ingresos se han contabilizado, etc. Esta auditoría, encargada a una empresa externa especializada, puede costar, para una empresa como el Ajuntament de Calafell, entre 20.000 y 30.000 € cada vez. Y ¿qué puede desvelar una auditoria?, en el 90% de los casos ABSOLUTAMENTE NADA que no se sepa ya, que todo se ha hecho correctamente o quizás con algún pequeño error sin demasiada importancia. En el caso de un ayuntamiento todavía es más ridículo porque el ayuntamiento tiene una serie de funcionarios que efectúan este control continuamente: el secretario/a, el interventor/a y el tesorero/a y es prácticamente imposible que se escape ni un euro por ahí. Por lo tanto, una auditoría municipal sirve, básicamente, sólo para gastarse el dinero del contribuyente y, si el auditor es un poco “amiguete”,  saldrá lo que se quiera, dentro de un orden. Es como hacer un caldo: si pones un hueso de jamón encontraras un hueso de jamón, si pones morcilla, encontraras morcilla pero si no pones pollo, tampoco encontraras pollo. Sacarás lo que pongas.  Dicho de otro modo, no sirve para nada en un ayuntamiento. Los informes de intervención, secretaría y tesorería contienen toda la información.

Otra cosa es saber si los políticos han percibido dinero de procedencia no muy clara. O sea, comisiones, ¡vaya!. Y eso ya es harina de otro costal. Eso no es tema de auditoría, eso es cohecho, un delito tipificado en el código penal. Y eso no se demuestra con una auditoría, porque, ¿alguien se cree que cuando un político corrupto cobra una comisión ilegal, éste extiende un recibo? : “Don XXXXX recibió 300.000 € en concepto de comisión por realizar una recalificación de los terrenos de Fulanito. Firmado XXXX”. No, no, los sobres o maletines no se registran contablemente y por lo tanto no los detecta la auditoria del ayuntamiento. El dinero negro va de otra manera. Para eso habría que ir a otros métodos: cuentas en Andorra, propiedades inmobiliarias, compra de coches, etc., ver si con un sueldo de 1.500 € o 2.500 o lo que sea, se puede llevar el ritmo de vida que llevan  y acumular, en poco tiempo, el patrimonio que tienen algunos. A los que hay que auditar es a los políticos. Como mínimo, habría que pesarlos antes de entrar y al salir del ayuntamiento. A ellos y a sus parientes próximos. Esa es la buena auditoría, lo demás es marear la perdiz.

EL MEU ANTIC BLOG

He obert aquest nou blog per raons tècniques que em permeten gestionar-lo millor que l'anterior.
Tanmateix l'anterior guarda els seus continguts.
Si voleu veure'l clickeu aquí ANTIC BLOG
Gràcies i disculpeu