Demà 11 de juny es constituiran nous governs municipals a molts municipis de Catalunya. Però, independentment del color, passaran varies coses, sobre tot allà on hi hagut canvi de color de govern:
- Faran una auditoria dels comptes. Ja he comentat la meva opinió sobre les auditories municipals de comptes (auditoria) per tant no cal repetir-ho. És un gest de cara a la galeria que no aportarà res o quasi be res (apart la despesa que suposarà), perquè els comptes estan clars, tot i que no els puguis compartir, que són dues coses diferents. Pot ser que l’anterior govern hagi gastat 200.000 € (és només un exemple, eh!) en fer un carril bici i que aquest nou govern s’ho hagués gastat en serveis socials. Però si la factura diu 200.000 € se’n pagaran 200.000, ni un de més ni un de menys.
- Diran que s’han trobat la caixa buida i no hi ha diners per res. És l’excusa més vella de la política municipal; jo se d’alguns alcaldes que no han parat de plorar de que no hi havia diners i els últims mesos han tirat la casa per la finestra. Això és del “Manual de polític nouvingut”; el President de la Generalitat també n’és un expert. Començar amb retallades i, d’aquí tres anys i mig, abans de les properes eleccions dispendi a dojo.
No ens deixem enganyar. La caixa sempre està buida i les auditories no serveixen de res si no és d’arma política. Conec casos on, desprès de dos auditories que no veien cap irregularitat, es va contractar una tercera empresa auditora que (pagant, clar!) va creure trobar lleugers indicis d’irregularitats i això va servir per interposar una querella contra els anteriors càrrecs municipals, querella que, temps desprès, es va arxivar per manca de fonaments. Però políticament es va desprestigiar a l’adversari amb els titulars de premsa. La rectificació no es va publicar mai.
Respecte a la caixa, quan jo vaig ser regidor de Hisenda, al mes de juny de 1995, vaig descobrir el primer dia de regidor que l’anterior govern havia utilitzat tots els fons disponibles per amortitzar crèdits pendents i tenia 0 ptas. (si cero!) als comptes. Vaig haver de demanar un ple extraordinari per demanar un crèdit extraordinari per poder pagar les nòmines, la paga extra, la llum, la benzina dels vehicles i fins i tot el paper higiènic. I a sobre vaig trobar un deute (romament liquid de tresoreria) de 1/3 del pressupost. I malgrat això tot va anar endavant!
Ho torno a dir: no ens deixem enganyar. A gestionar be i no retallar allò fonamental.
