Darrerament sembla que s’estan posant de moda les ecotaxes. Molts sectors parlen d’ecotaxes i de la seva aplicació, uns a favor i altres contra. És per això que voldria fer algunes reflexions sobre aquest model tributari, presumptament ecològic, però que de vegades d’ecològic no en té gaire.
Una ecotaxa és un tribut que té com a finalitat bàsica la preservació d’un be ambiental (l’atmosfera, els rius, l’aigua, els boscos, etc.). Si no es dóna aquesta finalitat de preservar el medi ambient no podem parlar d’ecotaxa, és pura i simplement un impost més disfressat amb l'etiqueta “eco”. De fet, perquè una ecotaxa sigui autènticament ecològica cal que es donin, com a mínim, dues condicions.
En primer lloc, cal que l’aplicació de l'ecotaxa serveixi d’incentiu a la conservació del be, normalment per la via de la disminució del seu consum. Per això cal que la demanda sigui “elàstica”, és dir, que l’augment de preus que representa la ecotaxa comporti una reducció significativa d’aquest consum. Encara que pugui semblar evident, això és un fet que no sempre es dóna en la pràctica, principalment per manca d’alternatives al consum d’aquest be. Un exemple són els combustibles fòssils, la benzina. Si tenim un vehicle amb un cert consum, per molt que pugin els preus el nostre consum no es reduirà significativament si no tenim alternatives (no tenim combustibles alternatius, manca transport públic, etc.) i per tant el consum segueix igual, més o menys. En aquestes condicions és de pocavergonya parlar d’ecotaxa. Es tracta pura i simplement d’una taxa amb afany recaptador, sense cap relació amb el medi ambient.
En segon lloc, els ingressos generats per l’ecotaxa han d’anar destinats a la recuperació del medi ambient, preferentment a aquell sobre el que es grava l’ecotaxa. Per exemple, els ingressos provinents del cànon de sanejament que grava els abocaments d’aigües residuals, es dediquen al sanejament dels rius i aigües, al menys teòricament (una altra cosa seria discutir si s’han de fer depuradores al Pirineu o al Baix Llobregat…). Amb això es compleix el segon requisit.
Inventar suposades ecotaxes sobre les pernoctacions hoteleres no compleix cap d’aquestes condicions. Primerament perquè la intenció no és en absolut provocar una reducció del consum de res, ni d’aigua, ni generar menys residus ni preservar els boscos o els rius, ni molt menys del nombre de pernoctacions hoteleres (que és una important font d’ingressos) i que podria portar el risc de “matar la gallina dels ous d’or”. En segon lloc, perquè els ingressos que s’obtinguin no es poden dedicar a preservar cap be ambiental directament lligat al fet imposable.
Tots aquells que volem un medi ambient adequat, una societat sostenible, hem de fer un esforç per què les posicions siguin serioses, per dir a les coses pel seu nom, amb rigor. El fet de disfressar d’ecològic a un impost que no ho és, és una frivolitat que no contribuirà en res a millorar la consciència dels problemes mediambientals ni a resoldre'ls i produirà un cert desprestigi dels temes mediambientals en el ciutadà en general. La mala consciència de molts sectors de la societat, pel seu (mal) comportament mediambiental, porta darrerament a afegir “eco”, “bio”, “verd”, “natural” i altres paraules a coses que no tenen res de positiu per l’ecologia, la biologia o el medi natural. Cal, doncs, sota el meu punt de vista, ser molt crítics i rebutjar aquestes manipulacions matusseres, que només persegueixen despistar al ciutadà.
Aprofito aquesta oportunitat per donar un crit d’alerta, perquè no s’aprofiti el progressiu augment de consciència del ciutadà respecte als temes mediambientals per “fotre-li canya” i obtenir més recursos. Les ecotaxes són un bon instrument pel medi ambient si es porten correctament. És conegut que els productes realment ecològics de vegades són més cars que els que no ho són (per exemple una bombeta de baix consum és més cara que una d’ordinària). Si fem que els productes menys ecològics “paguin” el consum de “medi ambient” que fan (allò que els experts en diuen “internalitzar els costos externs”) mitjançant una ecotaxa que alhora serveixi per abaratir els productes ecològics haurem fet una bona feina pel medi ambient. Per exemple, seria molt bo ficar una ecotaxa sobre els combustibles fòssils (benzina) sempre que es disposi d’alternatives reals (biocombustibles, transport públic) i aquestes alternatives estiguin subvencionades amb els ingressos de les ecotaxes. El resultat seria neutre, allò que es recapta per un costat és el mateix que està subvencionat per un altre Apliquem ecotaxes als productes més contaminants (piles, pintures amb dissolvents, olis minerals, etc.) i subvencionem els productes menys contaminants. En resum, ecotaxes sí, però amb “eco” d’ecologia, no amb “eco” d’economia. Que no ens prenguin el pèl.
