PROPOSTES MEDIAMBIENTALS

Vull fer algunes propostes de polítiques mediambientals municipals. Bàsicament en les àrees de:

• Energia
• Residus

L'objectiu seria de millorar alguns aspectes de la gestió ambiental amb disminució de costos que permetin destinar més recursos pressupostaris a polítiques socials i/o culturals. Algunes de les propostes se'n surten de l'ortodòxia mediambiental a l'ús però són basades en criteris completament científics. Però, com va dir Albert Einstein, “si vols resultats diferents no facis sempre el mateix”.

Les propostes són senzilles però pràctiques, lluny de les declaracions rimbombants i de les actuacions simbòliques, testimonials o se pura conscienciació. Ja n'hi ha prou de conscienciar, comencem a actuar.

Per últim, trenquen alguns paradigmes que semblen imperar sense que ens hàgim preguntat mai el perquè: 

a) el reciclatge no és res bo, és només la darrera solució, la menys dolenta, a una mala gestió ambiental

b) l'estalvi de recursos renovables i abundants (aigua, sol, aire, paper, sorra, etc.) és un esforç molt poc eficient. De fet si l'esforç per, per exemple, reciclar paper i cartró es dediqués a recursos no renovables (plàstics, metalls, etc.) els resultats serien molt més valuosos.

Anem als dos temes

Energia

L'objectiu és anar cap a un municipi més sostenible del punt de vista energètic, la qual cosa significa que, de forma genèrica, s'ha de fomentar l'estalvi d'energia i l'ús d'energies renovables, i per aquest ordre.

Com es pot fer això al meu municipi?

Existeixen diversos mecanismes per aconseguir-ho, si més no, amb els mitjans a l'abast del municipi.

Per això cal, en primer lloc, realitzar una auditoria energètica del municipi, via pública i edificis, a la llum de les millors tècniques disponibles, obtenir-ne un diagnòstic i realitzar un pla d'acció prioritzant segons l'interès i les possibilitats d'acció i les disponibilitats pressupostàries.

Entre les mesures que es podrien dur a terme podem fer esment de

• Dissenyar un pla de substitució de l'actual enllumenat públic per nous sistemes d'alta eficiència. Aquest sistemes poden ser, segons el lloc on vagin destinats, de tipus LED autònom (amb cèl·lules solars fotovoltaiques, no connectat a la xarxa) d'halogenurs metàl·lics o altres d'alta eficiència.
• Preveure-hi sistemes de reducció de consum en altes hores de la nit.
• Estudiar el consum de potència reactiva de l'enllumenat i compensar-ho adequadament.
• Contractar tots els consums elèctrics amb subministradores que garanteixin l'origen renovable de l'electricitat consumida.
• Imposar normatives estrictes en el consum d'aparells de climatització i calefacció, evitant els refredaments excessius a l'estiu i les calefaccions a l'hivern.
• Renovar els sistemes tèrmics per altres més eficients i amb menors emissions (calderes de gas de condensació, bombes de calor)
• Promoure l'autoconsum elèctric.
• Incloure en tots els plecs de condicions clàusules que prioritzin les bones pràctiques ambientals en els contractistes.

Residus

La gestió municipal de residus no ha estat dissenyada per ser un instrument al servei del ciutadà ni del medi ambient, ans al contrari, ha estat dissenyada per tal de donar grans beneficis a les grans empreses concessionàries que, a l'hora, faciliten el “finançament” dels partits en el govern. Són sistemes de gestió basats en grans inversions, poca ma d'obra i poc qualificada, la qual cosa genera altes retribucions del factor capital i baixes de la ma d'obra; just el contrari del que hauria de ser una gestió progressista i d'esquerres (veure Article Vicenç Navarro). Els principals costos són de capital.

D'un punt de vista mediambiental, per molt que es digui, el resultat és nefast. Es fa la recollida de fins a 5 fraccions diferents (rebuig, orgànic, paper, vidre i envasos) i es disposa d'uns equipaments de molts baixa eficiència com són les deixalleries. El model només beneficia a les empreses gestores (i als partits que n'obtenen el “finançament” corresponent) així com als SIG, sistemes integrats de gestió de residus (ECOEMBES, ECOVIDRIO, etc.). Aquests SIG que fiquen al mercat envasos amb un sobre-cost insignificant per ells (punt verd) que es suportat íntegrament pel ciutadà, tant econòmicament (sobre-cost que representa el punt verd) com amb l'esforç de fer la separació de les diferents fraccions i emmagatzemar-les temporalment a casa, la qual cosa es promou amb cíniques campanyes de ”conscienciació” pagades pels propis SIG. Les administracions públiques, que són les que tenen la obligació legal i la titularitat per recollir els residus domèstics, han fet desistiment del seu deure per “passar la pilota” al ciutadà, forçant-lo, amb la coartada del “medi ambient”, a facilitar la separació de residus per beneficiar a la indústria del sector. Una obligació del ciutadà que ha estat delegada en l'administració que a l'hora l'ha tornat a passar al ciutadà i, pel camí, s'han incrementat els costos amb grans beneficis de l'indústria.

El resultat es molt dolent. Per un costat la gestió ambiental s'ha de basar en les 3R (reducció, re-utilització i reciclatge) per aquest ordre de prioritats i no pas únicament en el reciclatge. I en cas de fer reciclatge ha de ser per benefici del medi i del ciutadà, no per les grans empreses. El compost que s'obté de la gestió de la fracció orgànica no serveix per res i és un producte que quasi podríem qualificar de tòxic. La misèria i la crisi han fet que la recollida “oficial” de paper i cartró pràcticament sigui simbòlica i podem veure grups d'indigents que en fan la recollida, així com de tots els residus metàl·lics o que puguin ser valoritzables.

A dia d'avui no existeix cap justificació ni mediambiental ni econòmica per continuar amb el model actual de recollida segregada. Les tècniques disponibles permeten una separació molt eficient per mitjans físics (gravimètrics, magnètics, etc.) la qual cosa, combinada amb la separació manual en plantes de triatge i altres tècniques (digestió anaeròbica per generar biogàs del qual se'n obtingui electricitat) permetria i destinar la resta a compost o a CDR (combustible derivat de residus) aconseguint una important reducció de costos de la recollida de residus i la generació d'electricitat d'origen renovable (CDR).

El paper i el cartró no serien reciclats perquè es tracta de material que representen recursos renovables dels quals no té massa sentit el seu reciclatge d'un punt de vista mediambiental; és només l'interès de les empreses gestores de residus, per inflar les seves contractes, el que motiva aquest reciclatge. El paper i el cartró, bàsicament compostos cel·lulòsics derivats de la fusta o el cotó, no són més que formes sòlides de fixar el CO₂ de l'atmosfera. Per tant la seva combustió no incrementa la qualitat de CO₂ de l'atmosfera.

Les mesures que es podrien proposar a nivell municipal passen per un canvi de model, radical, i no pas per mesures i campanyes de conscienciació vers el ciutadà com tradicionalment s'ha vingut fent de forma cínica, abocant sobre el ciutadà la responsabilitat de la gestió correcte.

• Implantació de la recollida no segregada, un sol contenidor, una sola recollida i amb triatge separació i valorització de les diverses fraccions
  • S'utilitzaran en cada moment les millors tècniques disponibles (BAT)
  • Es recuperarà metalls i vidres que es destinaran a reciclatge
  • per la fracció orgànica i el rebuig es prioritzarà l'obtenció de biogàs
  • el residu de fermentació anaeròbica s'utilitzarà com adob, si la seva qualitat ho permet
  • la resta es destinaria a CRD
• Multiplicació de les deixalleries o mini-deixalleries per residus especials (una per barri)
• Col·laboració amb el comerç per la recollida selectiva (bombetes, fluorescents, piles, pintures, dissolvents, esprais, tòxics, etc.) dels residus que ells mateixos fiquen al mercat i/o penalització si no s'hi col·labora.
  
  
  A veure qui s'hi atreveix.