PEDRO SÁNCHEZ, con dos cojones

El panorama político de hoy es mucho más simple de lo que parece.
La solución al sudoku es, no obstante, complicada.
Se trata, claro está, de mi visión, que es ésta.

PP. Nada que decir, conocemos su política y su posición. No aceptará en ningún caso un gobierno que no presida Rajoy, "fin de la cita". Posición firme sin posibilidad de cambio.

Ciudadanos. Claro, también. Apoyaran a Rajoy, por activa o por pasiva, "por el bien de España", como era de esperar de la marca blanca de la derecha. Igualmente, posición firme sin posibilidad de cambio. Nunca apoyaran un gobierno que reciba el apoyo de Podemos; como el PSOE no puede en solitario y necesitaría el apoyo de Podemos eso excluye el de Ciudadanos.

Podemos. Nunca apoyará un gobierno del PP y podría apoyar uno del PSOE si el PSOE se compromete en algunas peticiones de Podemos. Es negociable y posible.

Ninguno de los tres partidos anteriores tiene posibilidades de gobernar porque no suman sin el PSOE.

¿Y que puede hacer el PSOE? Tiene la pelota en su tejado y varias posibilidades.

A/ Pactar con PP la gran coalición. Después de su caída de votos seria un suicidio político. Sus votantes (y militantes sin cargo, es decir sin sueldo del partido) les abandonarían en masa hacia Podemos y en breve desaparecería del mundo, como si de una UPyD se tratara. Harakiri, muerte rápida.

B/ No pactar con nadie y forzar nuevas elecciones. Esta opción favorece a Podemos y al PP porque muy probablemente ante unas nuevas elecciones la pérdida de votos del PSOE hacia la izquierda (Podemos) se acentúe y la derecha se refuerce, perdiendo fuelle Ciudadanos y ganando el PP. Muerte lenta del PSOE.

C/ La única posibilidad de supervivencia del PSOE pasa por pactar con Podemos, lo cual nos lleva a dos posibilidades:

1) pacto fuerte: gobernar con Podemos
2) pacto débil: gobernar en minoría con apoyo externo de Podemos, IU y, quizás, incluso e ERC i DiL (¡Convergencia, para entendernos!)

Primer escollo: ambas opciones chocan con la "casta" territorial del PSOE que no quiere un pacto con Podemos; los barones (García-Page, Castilla-la Mancha, y García Vara, Extremadura) y la baronesa (Susana Díaz, Andalucía) que tienen la desfachatez de decirle al secretario general del PSOE en los medios de comunicación lo que puede o no puede hacer, pero que (salvo Susana) gobiernan gracias al apoyo de Podemos.

Ahí está el tema. Un PSOE con un secretario débil llevará a unas elecciones anticipadas (que perderá de nuevo y con mayor diferencia) o, peor aún, a un pacto con PP y un Pedro Sánchez fuerte, con dos cojones, a un pacto de izquierdas.

El otro gran escollo del pacto PSOE-Podemos es el tema de Catalunya porque el PSOE ha dicho que no habrá referéndum y parece que no se puede decir una cosa y hacer otra.
¿O sí se puede?
Recordemos el famoso "OTAN de entrada NO" y luego el PSOE defendió un "OTAN SÍ". Y Felipe Gonzalez ganó las siguientes elecciones.
¿Quien ha dicho que no se puede hacer algo que se había dicho que nos se haría? Siempre y cuando haya argumentos de peso y se sepa explicar a la ciudadanía.
¿Porqué no se puede hacer un referéndum "para unir España", en lugar de para separar? Se podría pactar hacer un referéndum para dentro de 3 años, por ejemplo, y en ese tiempo, haciendo políticas favorables y respetuosas con los catalanes, muy probablemente el referéndum se zanjase como el de Escocia (no a la separación) y problema resuelto.

Pero, en fin, eso depende de la fuerza de Pedro dentro del PSOE.

Pedro, que la fuerza te acompañe.

ALS CORRUPTES ELS INTERESSA LA INDEPENDÈNCIA

No és un argument en contra de la independència. És només una reflexió en veu alta. Molt alta. Els corruptes són independentistes (per interés). No m'entengueu malament: no vol dir que els independentistes siguin corruptes, que jo tinc molts amics independentistes i tots honestos (si no no serien amics meus) i jo mateix soc mig independentista.
Jo em pregunto per què hi ha tanta gent corrupte o presumptament corrupte, sobretot a Convergència, que ara està a favor de la independència. En Pujol, per exemple,  que va ser nomenat en 1986 "Español del año" per diari ABC.

Jo he trobat una resposta:

En el cas de Catalunya arribi a ser un estat independent d'Espanya s'haurà de dotar dels elements legislatius necessaris, i en particular d'un codi penal propi. Aquest codi penal serà redactat i aprovat pel futur Parlament de Catalunya, com totes les lleis.

Com a conseqüència immediata, no es podrà jutjar cap delicte comés anteriorment a l'aprovació de la llei, allò que en dret es coneix com irretroactivitat penal, és a dir, que no es pot aplicar a un delicte una norma que no estava vigent en el moment en que es va cometre excepte si és favorable a l'imputat.

Està clar. Davant d'una possible declaració d'independència la nova justícia catalana no podria jutjar amb les seves lleis els delictes comesos anteriorment o sigui que, molt probablement quedarien sense càstig.

Vet aquí.

Piensa el ladrón que todos son de su condición.

A propósito del tema de Monedero quiero hacer mi reflexión.
Tenemos el sistema fiscal e impositivo que tenemos. Malo e injusto, sí, pero es el que tenemos.

Son las reglas del juego.
Cuando tengamos oportunidad ya las cambiaremos pero, de momento, son las que hay, nos guste o no.
Y el sistema actual prevé diversas formas de tributar. Tu eliges entre las posibilidades legales.
Por ejemplo, si el sistema permite desgravar la compra de un piso. ¿Vas a ser tan bueno que no vas a aplicar esa desgravación a la que tienes derecho por solidaridad, para que la hacienda pública recaude más? ¿Eso es ser bueno o ser gilipollas?
Y respecto a la empresa de Monedero, las empresas de servicios funcionan así. Primero se hace el pedido o encargo, luego se presta el servicio y una vez acabado se le factura al cliente. Finalmente, cuando el cliente puede o quiere, cobras. Mientras tanto, puede ocurrir que tengas que pagar unos impuestos por unos ingresos facturados que todavía no has cobrado. las empresas de servicios (sobre todo cuando es consultoría internacional) no son como una tienda de chuches o un estanco, donde pagas al comprar. Ahí a veces pagas unos años después de haber comprado. De donde se entiende el interés por evitar que pase mucho tiempo entre facturar y cobrar, ya sea haciendo que te paguen rápidamente (cosa que casi nunca está en tus manos sino en las del cliente) o retrasando al máximo la emisión de la factura hasta que sepas que el cliente está en situación de pagar rápidamente.
Pongo un ejemplo con números para que se entienda, simplificando mucho.
La empresa X, de la que tengo el 100% del capital,  presta en 2013 unos servicios a Ecuador por valor de 1.000.000 € e incurre en unos gastos de 600.000 (honorarios de otros profesionales, desplazamientos, otros gastos). El beneficio resultante es de 400.000 € de los que en 2014 (los impuestos se pagan a año vencido) pagaré el 25% por impuesto de sociedades, es decir 100.000 €, con un beneficio neto de 400.000 - 100.000 = 300.000 €. A todo esto, todavía no me han pagado el millón, sólo lo he facturado, o sea, que estoy pagando a hacienda por un dinero que todavía no he cobrado. Por fin, en 2015, dos años más tarde, me pagan el millón de euros que me deben.
Y, si es una empresa pequeña de la que tu eres el propietario, luego la empresa te paga a ti por tus servicios. Y eso que has cobrado tu (no la empresa) lo pones en TU declaración de IRPF cuando lo cobras, no antes. La empresa dispone, por fin, de los 300.000 € de beneficio NETO, que me paga a mi como honorarios de 300.000, que yo incluyo ahora en mi declaración de la renta y por los que pagaré (ahora) pongamos que un 50%, o sea 150.000 €. Esos son los números.
En el caso de Monedero, interesadamente se intenta confundir la "empresa" con el "empresario", cuando son dos entidades distintas y con NIF distinto. hay quien nos quiere hacer confundir el vino con la botella. Nadie será tan necio como para confundir a Amancio Ortega con Zara, ni a Florentino con ACS ¿no? Pues parece ser que en el caso de Monedero, esos mismos linces de las finanzas sí que lo confunden.
Es que, de boquilla, todos los que no han hecho una puta declaración de IVA o de Impuesto de Sociedades en su vida son expertos fiscales y se atreven a prescribir lo que es correcto y lo que no.
Vamos a asistir a un sinfín de maniobras de la prensa del sistema (ABC, La RAZON, EL MUNDO y ahora hasta EL PAIS), amplificadas por sus cantamañanas, voceros y lameculos, para hacer parecer sucio algo que en realidad es completamente limpio, transparente y legal, utilizando frases con doble sentido y medias verdades con truco.
Todo, con tal de que estos perroflautas-antisistema-comunistas-bolivarianos de PODEMOS no les jodan el chiringuito que, año a año, se han ido montando.
¡¡¡Lo que vamos a oír durante este año!!!
Otra de la misma calaña: también he oído a Don Pantuflo decirle a Tania Sánchez algo así como que "adjudicaste 1,4 M € a la cooperativa de tu hermano". Independientemente del tema,tengo que decirle al Sr. Inda, analfabeto-falangista, a ver si se entera. que las cooperativas no son de nadie. No existe ninguna cooperativa de "su hermano", existirá una cooperativa en la que uno de los socios sea su hermano. Pero, ni es el propietario ni aportar dinero a la cooperativa significa que se lo esté dando al bolsillo de su hermano.

Y es que "piensa el ladrón que todos son de su condición".

PROPOSTES MEDIAMBIENTALS

Vull fer algunes propostes de polítiques mediambientals municipals. Bàsicament en les àrees de:

• Energia
• Residus

L'objectiu seria de millorar alguns aspectes de la gestió ambiental amb disminució de costos que permetin destinar més recursos pressupostaris a polítiques socials i/o culturals. Algunes de les propostes se'n surten de l'ortodòxia mediambiental a l'ús però són basades en criteris completament científics. Però, com va dir Albert Einstein, “si vols resultats diferents no facis sempre el mateix”.

Les propostes són senzilles però pràctiques, lluny de les declaracions rimbombants i de les actuacions simbòliques, testimonials o se pura conscienciació. Ja n'hi ha prou de conscienciar, comencem a actuar.

Per últim, trenquen alguns paradigmes que semblen imperar sense que ens hàgim preguntat mai el perquè: 

a) el reciclatge no és res bo, és només la darrera solució, la menys dolenta, a una mala gestió ambiental

b) l'estalvi de recursos renovables i abundants (aigua, sol, aire, paper, sorra, etc.) és un esforç molt poc eficient. De fet si l'esforç per, per exemple, reciclar paper i cartró es dediqués a recursos no renovables (plàstics, metalls, etc.) els resultats serien molt més valuosos.

Anem als dos temes

Energia

L'objectiu és anar cap a un municipi més sostenible del punt de vista energètic, la qual cosa significa que, de forma genèrica, s'ha de fomentar l'estalvi d'energia i l'ús d'energies renovables, i per aquest ordre.

Com es pot fer això al meu municipi?

Existeixen diversos mecanismes per aconseguir-ho, si més no, amb els mitjans a l'abast del municipi.

Per això cal, en primer lloc, realitzar una auditoria energètica del municipi, via pública i edificis, a la llum de les millors tècniques disponibles, obtenir-ne un diagnòstic i realitzar un pla d'acció prioritzant segons l'interès i les possibilitats d'acció i les disponibilitats pressupostàries.

Entre les mesures que es podrien dur a terme podem fer esment de

• Dissenyar un pla de substitució de l'actual enllumenat públic per nous sistemes d'alta eficiència. Aquest sistemes poden ser, segons el lloc on vagin destinats, de tipus LED autònom (amb cèl·lules solars fotovoltaiques, no connectat a la xarxa) d'halogenurs metàl·lics o altres d'alta eficiència.
• Preveure-hi sistemes de reducció de consum en altes hores de la nit.
• Estudiar el consum de potència reactiva de l'enllumenat i compensar-ho adequadament.
• Contractar tots els consums elèctrics amb subministradores que garanteixin l'origen renovable de l'electricitat consumida.
• Imposar normatives estrictes en el consum d'aparells de climatització i calefacció, evitant els refredaments excessius a l'estiu i les calefaccions a l'hivern.
• Renovar els sistemes tèrmics per altres més eficients i amb menors emissions (calderes de gas de condensació, bombes de calor)
• Promoure l'autoconsum elèctric.
• Incloure en tots els plecs de condicions clàusules que prioritzin les bones pràctiques ambientals en els contractistes.

Residus

La gestió municipal de residus no ha estat dissenyada per ser un instrument al servei del ciutadà ni del medi ambient, ans al contrari, ha estat dissenyada per tal de donar grans beneficis a les grans empreses concessionàries que, a l'hora, faciliten el “finançament” dels partits en el govern. Són sistemes de gestió basats en grans inversions, poca ma d'obra i poc qualificada, la qual cosa genera altes retribucions del factor capital i baixes de la ma d'obra; just el contrari del que hauria de ser una gestió progressista i d'esquerres (veure Article Vicenç Navarro). Els principals costos són de capital.

D'un punt de vista mediambiental, per molt que es digui, el resultat és nefast. Es fa la recollida de fins a 5 fraccions diferents (rebuig, orgànic, paper, vidre i envasos) i es disposa d'uns equipaments de molts baixa eficiència com són les deixalleries. El model només beneficia a les empreses gestores (i als partits que n'obtenen el “finançament” corresponent) així com als SIG, sistemes integrats de gestió de residus (ECOEMBES, ECOVIDRIO, etc.). Aquests SIG que fiquen al mercat envasos amb un sobre-cost insignificant per ells (punt verd) que es suportat íntegrament pel ciutadà, tant econòmicament (sobre-cost que representa el punt verd) com amb l'esforç de fer la separació de les diferents fraccions i emmagatzemar-les temporalment a casa, la qual cosa es promou amb cíniques campanyes de ”conscienciació” pagades pels propis SIG. Les administracions públiques, que són les que tenen la obligació legal i la titularitat per recollir els residus domèstics, han fet desistiment del seu deure per “passar la pilota” al ciutadà, forçant-lo, amb la coartada del “medi ambient”, a facilitar la separació de residus per beneficiar a la indústria del sector. Una obligació del ciutadà que ha estat delegada en l'administració que a l'hora l'ha tornat a passar al ciutadà i, pel camí, s'han incrementat els costos amb grans beneficis de l'indústria.

El resultat es molt dolent. Per un costat la gestió ambiental s'ha de basar en les 3R (reducció, re-utilització i reciclatge) per aquest ordre de prioritats i no pas únicament en el reciclatge. I en cas de fer reciclatge ha de ser per benefici del medi i del ciutadà, no per les grans empreses. El compost que s'obté de la gestió de la fracció orgànica no serveix per res i és un producte que quasi podríem qualificar de tòxic. La misèria i la crisi han fet que la recollida “oficial” de paper i cartró pràcticament sigui simbòlica i podem veure grups d'indigents que en fan la recollida, així com de tots els residus metàl·lics o que puguin ser valoritzables.

A dia d'avui no existeix cap justificació ni mediambiental ni econòmica per continuar amb el model actual de recollida segregada. Les tècniques disponibles permeten una separació molt eficient per mitjans físics (gravimètrics, magnètics, etc.) la qual cosa, combinada amb la separació manual en plantes de triatge i altres tècniques (digestió anaeròbica per generar biogàs del qual se'n obtingui electricitat) permetria i destinar la resta a compost o a CDR (combustible derivat de residus) aconseguint una important reducció de costos de la recollida de residus i la generació d'electricitat d'origen renovable (CDR).

El paper i el cartró no serien reciclats perquè es tracta de material que representen recursos renovables dels quals no té massa sentit el seu reciclatge d'un punt de vista mediambiental; és només l'interès de les empreses gestores de residus, per inflar les seves contractes, el que motiva aquest reciclatge. El paper i el cartró, bàsicament compostos cel·lulòsics derivats de la fusta o el cotó, no són més que formes sòlides de fixar el CO₂ de l'atmosfera. Per tant la seva combustió no incrementa la qualitat de CO₂ de l'atmosfera.

Les mesures que es podrien proposar a nivell municipal passen per un canvi de model, radical, i no pas per mesures i campanyes de conscienciació vers el ciutadà com tradicionalment s'ha vingut fent de forma cínica, abocant sobre el ciutadà la responsabilitat de la gestió correcte.

• Implantació de la recollida no segregada, un sol contenidor, una sola recollida i amb triatge separació i valorització de les diverses fraccions
  • S'utilitzaran en cada moment les millors tècniques disponibles (BAT)
  • Es recuperarà metalls i vidres que es destinaran a reciclatge
  • per la fracció orgànica i el rebuig es prioritzarà l'obtenció de biogàs
  • el residu de fermentació anaeròbica s'utilitzarà com adob, si la seva qualitat ho permet
  • la resta es destinaria a CRD
• Multiplicació de les deixalleries o mini-deixalleries per residus especials (una per barri)
• Col·laboració amb el comerç per la recollida selectiva (bombetes, fluorescents, piles, pintures, dissolvents, esprais, tòxics, etc.) dels residus que ells mateixos fiquen al mercat i/o penalització si no s'hi col·labora.
  
  
  A veure qui s'hi atreveix.